Per intorduir el terme avaluació, es plantegen un seguit de preguntes que ens porten a reflexionar sobre tot el transcurs en el qual hem estat sotmesos a contínues avaluacions a l’escola. A conseqüència d’aquesta vivència, el terme avaluació, és interioritzat de diverses maneres en les persones, degut a les diverses formes que existeixen per a aplicar-la i executar-la. Per tant, cada persona té diversos conceptes de com seria una avaluació ideal, ja que segons com es valora l’avaluació cobrarà un significat o un altre. Tot seguit, es mostrarà una opinió externa a mi, concretament d’una companya de classe, sobre els mateixos termes anteriorment esmentats.
Personalment, he viscut sempre amb la idea i sensació de què l’avaluació era un moment negatiu, ja que en aquell moment es mostrava qui aprovava amb un 5 cap amunt, i per tant era vàlid i per una altra banda, qui suspenia amb un 4,9 cap avall, i per contra no ho era. Per tant, m’han ensenyat al llarg de la meva vida que l’avaluació és una cadena d’exàmens on t’ho jugues tot. Aquesta percepció la tenen molts alumnes ja des que que cursen primària. A causa doncs d’aquesta manera de mostrar l’eina de l’avaluació, els nens i nenes la valoren de manera negativa, i no existeix una confiàça plena entre els professonals que l’exerceixen i els alumnes.
L’avaluació ideal per a mi és aquella que segueix un procés i que no és entesa com a un succés, és a dir, que no s’entén com si fos un resultat i un final, ja que una avaluació no té límits, sinó que et proporciona una valoració per a millorar i canviar en un aprenentatge. Per tant ha de ser un mitjà per a potenciar l’aprenentatge per què em dóna un resultat que m’aporta un judici de mi mateixa. El resultat no ha de ser per frustrar-me sinó per a poder cambiar i millorar o dir ho estic fent bé.
Per altra banda, per a què l’avaluació pugui ser rica i completa, considero que ha de poder englobar tres tipus d’avaluació. S’ha de realitzar una avaluació diagnòstica, és a dir, una avaluació prèvia que s’ha de realitzar abans d’iniciar un aprenentatge, per a què el professional que avaluarà a tot un grup d’alumnes pugui ubicar-se i adaptar-se, en definitiva un primer contacte amb els alumnes, els quals seran avaluats. Seguidament, implementar una avaluació formativa, és a dir, que permeti fer un control de qualitat de tot el procés de l’alumnat. Per últim, que contingui una avaluació sumativa perquè en acabar el procés d’ensenyament - aprenentatge es pugui proporcionar un títol i per tant que verifiqui d’adquisició d’un aprenentatge a la persona que l’ha realitzat.
També considero que una bona utilització de l’avaluació és que aquesta sigui aplicada des de l’objectivitat, l’honestedat i la justícia.
La meva companya, ha viscut l’avaluació de manera negativa, tant si aquesta era aplicada de manera escrita com oral. La situació de la meva companya, és que ella sempre ha estat una persona tímida. Aquest fet li provocava nervis a l’hora de realitzar un examen oral. Per tant, sempre ha viscut l’avaluació d’una manera negativa. Pel que fa a les avaluacions escrites, també les ha viscut de manera negativa, ja que sempre estudiava molt i els resultats no eren del tot esperats. Això li generava una frustració en els estudis, ja que cap professional s’ha centrat en proporcionar-li eines d’estudi.
També destaca que el paper del professional és molt important per aquestes avaluacions, ja que l’actitud que tingui el aquest davant del procés marcarà molt la vivència de l’alumne. En el seu cas, va sentir que els professionals exercien molta presió a consequència de tenir les dificultats anteriorment explicades.
Respecte a la idea de l’avaluació ideal per a la meva companya, concorda força amb la meva idealització sobre l’avaluació.
Defensa la idea que l’avaluació ha de ser justa, honesta i objectiva. També pensa que la confiança entre el professional i l’alumnat ha de ser màxima per a poder realitzar un bon procés d’avaluació en un aprenentatge.
Per a concloure, a més de tots els aspectes esmentats anteriorment de com hauria de ser l’avaluació ideal per a mi, comparteixo la idea que ens transmet la fotografia. Considero que en una avaluació és molt important que existeixin tres conceptes fonamentals: la justícia, l’honestedat i l’objectivitat. Per tant, s’han d’aplicar els tres conceptes a l’hora d’avaluar tot el procés d’ensenyament - aprenentatge tenint en compte la individualització de cada persona, ja que segons les capacitats i necessitats de cada alumne s’haurà de realitzar una avaluació o una altra, però, complint sempre amb un currículum que ve imposat des del ministeri. Això fa que els professionals tinguin una major dificultat, pressió i molta més feina per adaptar els processos d’ensenyament - aprenentatge. Doncs, això comporta una mala praxi a l’hora d’aplicar una avaluació justa, honesta i objectiva per a tot un grup classe.
