''S’AVANÇA REALMENT EN EL CONEIXEMENT, QUAN LES PERSONES FAN EL QUE EN VERITAT ELS AGRADA FER''

A continuació es mostra una cita que obre una reflexió sobre el procés de l’aprenentatge.

‘’S’avança realment en el coneixement, quan les persones fan el que en veritat els agrada fer’’ - Einsten.

En aquesta cita, es confirma que no sempre la responsabilitat de què un alumne tingui un aprenentatge complet depèn del professor, ja que poden haver-hi situacions en les quals el propi alumne no s’acabi d’adaptar a un coneixement ja sigui per què està obligat a estudiar-lo, o per què la persona ha canviat d’idea a causa d’algun factor que l’ha influenciat.

Per tant, si es vol arribar lluny en alguna cosa, essencialment t’ha d’agradar, motivar i entusiasmar.

EFECTE PIGMALIÓ

A continuació es mostra una cita que té relació amb el concepte Efecte pigmalió i l’exemple  d’un experiment que es va realitzar amb uns alumnes.

“Les expectatives dels educadors poden modificar de forma significativa el rendiment i el comportament dels alumnes’’ - Rosenthal, 1968.

A partir d’aquesta cita, l’efecte pigmalió, s’entén com a les perspectives de l’entorn / situacions que poden influenciar de manera positiva o negativa a la realització i/o resultat d’un individu. Entenem com a entorn els professors, els pares i mares i el grup d’amics.

Relacionant-ho amb l’exemple que s’ha treballat a classe, el cas d’una classe on s’aplica l’efecte pigmalió, a causa de les expectatives positives que els professors tenien cap a determinats alumnes, provoca un augment de l’autoestima, seguretat i motivació en aquests. Això, es plasma en els resultats finals.
Partint de la base de què els alumnes tenen expectatives negatives, és a dir, que no els hi agrada allò que els hi estan ensenyant, la motivació d’aquests es torna nul·la, i per tant, l’atenció dels alumnes no s’activa. Aquest fet, pot provocar un baix rendiment i per tant uns mals resultats acadèmics.
Aquestes expectatives negatives que l’alumne mostra però, són conseqüència dels professors, ja que són els encarregats de promoure de manera positiva les capacitats dels alumnes, deixant de banda les etiquetes que els puguin condicionar. Per a què això sigui possible com a professional, existeixen estratègies per a no generar desmotivacions en els alumnes, creant un clima agradable i positiu, adaptar per a cada alumne un projecte d’èxit/expectatives que siguin realistes i que permeti destacar i créixer segons les seves capacitats. Promoure un Feedback positiu, és a dir, rebre resposta per part de l’alumne per així confirmar que la informació i la metodologia emprada amb l’alumne ha estat exitosa.

Per tant, els professionals moltes vegades són els responsables d’estimular reforços positius en els seus alumnes, així com crear un clima de confiança per a què l’alumne pugui arribar a creure en ell mateix i superar-se.

Això doncs, va lligat a la idea de que som el que els altres esperen que siguem. Tot profesional que crei expectatives positives cap a un alumne aconseguirà que aquest arribi a un resultat brillant. Pel contrari, si les expectatives del professional són negatives, s’aconseguirà que l’alumne sigui un ‘’patata’’ ja que no el motivem ni esperem molt i/o res d’aquest.

Com a conclusió, explico un exemple personal de l’efecte pigmalió en la vida real. Quan jo cursava batxillerat, no se'm donava bé l'anglès. Vaig haver d'anar a recuperació al tercer trimestre per poder aprovar-la i presentar-me a la selectivitat. La meva professora va estar parlant amb mi, ja que em veia preocupada. Em va proposar exercicis per realitzar a casa per la preparació d'aquell examen, i em va dir que confiava en les meves capacitats de superar aquell examen de recuperació. Gràcies a la seva predisposició i actitud, vaig superar l'examen amb èxit.

QUÈ ÉS L'EDUCACIÓ?

La classe es va dividir en quatre grups per a representar gràficament que és per a nosaltres l’educació. Els membres del meu grup, vam esmentar el que significava l’educació per a cada una de nosaltres. A partir d’aquí, vam extreure dues reflexions, les quals van sorgir del que nosaltres consideràvem educació.

Per una part, l’educació per nosaltres és una obligació que a la vegada cohibeix els interessos de la persona, però que al final del camí d’aquesta, cada cop més, cobra llibertat. Com a resultat de les reflexions prèvies al dibuix, vam representar l’idea de que la educació era una obligació, dibuixant un llapits inacabat a la part inferior, el qual va des de la llar d’infants i s’acaba a 4rt d’ESO, per tant seria el recorregut eduicatiu que a l’hora d’obligar a la persona a estudiar unes matèries en concret, també cohibeix els seus interesos. Podem observar com el llapis es divideix en colors, que representa cada un d’ells, les matèries que ens ensenyen i que teòricament aprenem al llarg d’aquest camí. Són les matemàtiques, les llengues catalana, castellana i anglesa , socials, entre d’altres. 

Per plasmar la idea de que la educació per a nosaltres és llibertat, em dibuixat un tronc d’arbre que va acompanyat de diferents branques, aquestes són les branques que ens donen a escollir un cop s’acaben els estudis obligatoris, que correspondrien al batxillerat o cicle mitjà de qualsevol especialització. 

A la vegada, al voltant de les branques de l’arbre, hi han petits dibuixos que representen els diversos camins que una persona por escollir en l’ensenyament, ja que considerem que l’educació és dinàmica. També però, vam voler representar amb un barret de graduació que penja al final d’una de les branques, la fi d’una educació i per tant la fi de la formació necessària d’allò que una persona escolleix per desprès dedicar-se en el món laboral. 

Per concluir el que per a nosaltres significa l’educació, vam traçar dues línies de color que surten de la punta del llapis dibuixat, que plasmen la idea de que la educació, va acompanyada d’un conjunt de valors i de la manera en que cada família eduqui als seus fills.

Un altre grup, van representar el que per a elles significava l’educació amb ocells, que corresponen als factors externs que eduquen directa o indirectament a les persones.
Les arrels de l’arbre que és la infància de la persona, en la qual l’aprenentatge és molt importat ja que es fixen les bases educatives i valors de cada persona.

Seguidament, es mostra el tronc de l’arbre, que es relaciona amb l’adolescència on segueixes aprenent altres valors com el respecte, compartir, però, hi ha un forat negre que plasma aquelles coses que no agraden d’un mateix o que no t’agraden de les persones que t’envolten. Per últim, la copa de l’arbre, plasma la maduresa, i aquesta copa no està acabada ja que els membres d’aquest grup consideren que l’educació mai s’acaba per què és dinàmica.  

Un altre grup, van representar en el seu dibuix la silueta d’una persona, que projecta el que per a ella significa l’educació. Les peces que s’uneixen i que complmenten el significat d’educació per a la persona són: La interculturalitat, la família, l’escola, els amics i els mitjans de comunicació. Per tant per a elles, hi ha una sèrie de factors que clarament influeixen en l’educació d’una persona al llarg de la seva vida.

Un altre grup, la educació es basa en la interacció amb l’entorn, que no és només el que veiem sinó també són les persones que ens envolten, per això s’observa la frase de ‘’Per educar un infant es necessita tota la tribu’’. Defensen també que la educació és un procés d’evolució ja que mai s’acaba. Per altra part, els dibuixos de les persones assegudes en rotllana, que pertanyen a diferents ètnies, plasmen l’idea de que l’educació és universal i que totes les ètnies haurien de tenir el dret a la educació.

Per a concloure, personalment comparteixo la idea de tots els significats dels dibuixos presentats. Tots els significats s’assemblen molt, ja que entre totes compartim la mateixa idea d’educació, tot i existir petites diferències i matisos que són més personals.

ELS QUATRE PILARS DE L'EDUCACIÓ

L’educació s’interpreta a partir dels quatre pilars de l’educació. Aquests quatre pilars els transmet l’escola. El primer de tot és aprendre a conèixer, és a dir, adquirir els instruments per a la comprensió. Això implica exercitar l’atenció, la memòria i el pensament, en definitiva aprendre a aprendre. Un cop adquirit els conceptes, s’ha d’aprendre a fer per poder influir en el propi entorn. Això implica aplicar els coneixements adquirits anteriorment i portar-los a la pràctica. Seguidament, s’ha d’aprendre a viure junts, és a dir a cooperar i participar amb els altres, compartint i transmetent els coneixements i aprenentatges individuals per conviure en societat. Per últim, aprendre a ser, és el procés fonamental que recull les anteriors. En aquest punt, l’individu ha de poder desenvolupar la seva pròpia personalitat, augmentar l’autonomia i adquirir interdependència econòmica. 

A l’hora de reflexionar sobre la teoria dels quatre pilars de l’educació, en la meva opinió, en les escoles sí que es promouen els tres primers pilars, aprendre a conèixer, a fer i a conviure. Per contra però, crec que l’escola no dedica i no posa interès en reforçar l’últim pilar de l’educació, aprendre a ser. Crec que és el més important, ja que és l’últim pas per crear-te com a persona i per part dels professionals s’ha de proporcionar aquesta capacitat de desenvolupament de la personalitat a l’infant de manera que aquest mai sigui dependent, sinó que adquireixi independència. Un exemple on es veuen reflectits els quatre pilars de l’educació, és en la pel·lícula diarios de la calle, on la professora s’esforça per tirar endavant a un grup de nois i noies en risc d’exclusió social. Al final, aquests necessiten a la professora per seguir estudiant i aprenent, però, acaben acceptant que ella ja no pot seguir estant amb ells, i es tornen independents, en definitiva aprenen a ser.