ELS QUATRE PILARS DE L'EDUCACIÓ

L’educació s’interpreta a partir dels quatre pilars de l’educació. Aquests quatre pilars els transmet l’escola. El primer de tot és aprendre a conèixer, és a dir, adquirir els instruments per a la comprensió. Això implica exercitar l’atenció, la memòria i el pensament, en definitiva aprendre a aprendre. Un cop adquirit els conceptes, s’ha d’aprendre a fer per poder influir en el propi entorn. Això implica aplicar els coneixements adquirits anteriorment i portar-los a la pràctica. Seguidament, s’ha d’aprendre a viure junts, és a dir a cooperar i participar amb els altres, compartint i transmetent els coneixements i aprenentatges individuals per conviure en societat. Per últim, aprendre a ser, és el procés fonamental que recull les anteriors. En aquest punt, l’individu ha de poder desenvolupar la seva pròpia personalitat, augmentar l’autonomia i adquirir interdependència econòmica. 

A l’hora de reflexionar sobre la teoria dels quatre pilars de l’educació, en la meva opinió, en les escoles sí que es promouen els tres primers pilars, aprendre a conèixer, a fer i a conviure. Per contra però, crec que l’escola no dedica i no posa interès en reforçar l’últim pilar de l’educació, aprendre a ser. Crec que és el més important, ja que és l’últim pas per crear-te com a persona i per part dels professionals s’ha de proporcionar aquesta capacitat de desenvolupament de la personalitat a l’infant de manera que aquest mai sigui dependent, sinó que adquireixi independència. Un exemple on es veuen reflectits els quatre pilars de l’educació, és en la pel·lícula diarios de la calle, on la professora s’esforça per tirar endavant a un grup de nois i noies en risc d’exclusió social. Al final, aquests necessiten a la professora per seguir estudiant i aprenent, però, acaben acceptant que ella ja no pot seguir estant amb ells, i es tornen independents, en definitiva aprenen a ser.