AUTOAVALUACIÓ I VALORACIÓ DE L'ACTIVITAT

• Què és el que més m ha costat? Per què?          

El que més m’ha costat a l’hora de realitzar aquesta activitat, ha estat l’estructura de les reflexions, és a dir, la manera d’organitzar el text, saber que afegir o que no nomenar, en definitiva el com i què reflexionar. Al principi, quan la professora ens va presentar aquesta activitat em va costar entendre exactament el que ens demanava, ja que com ens deixava una certa llibertat per redactar les nostres reflexions personals, no estic acostumada, perquè sempre ens dicten o ens guien en els treballs que em de realitzar. 

• Què és el que més m ha ajudat? Per què?          

Els aspectes que més m’han ajudat a l’hora de realitzar aquesta activitat han estat els debats que s’han llençat a classe, ja que m’inspiraven per a començar una reflexió. També, m’han ajudat els apunts de la professora penjats al COB 3, ja que m’han facilitat els dubtes que tenia i he pogut clarificar quan ho he necessitat.

• Satisfaccions aconseguides          

Les satisfaccions aconseguides al realitzar aquesta activitat han estat diverses.
En primer lloc, he pogut comprendre millor l’educació gràcies a les reflexions que s’havien de fer de diversos temes relacionats amb aquesta. En segon lloc, la satisfacció d’aprendre a reflexionar sobre un tema i/o aspecte que m’afecta com a futura professional de l’àmbit social i de l’educació.
En definitiva em quedo amb la satisfacció d’haver aprofundit en un tema i no només quedar-me amb una part teòrica dictada.

CRITERI	INCORRECTE (0 punts)	CORRECTE (1 punt)	BONA (2 punts)	EXCEL·LENT (3 punts)
Estructura	Sense una estructura ni un índex/llegenda, no està estructurat.	Presenta una estructura i un índex/llegenda però són poc entenedors.	Presenta una estructura i un índex/llegenda entenedors i amb un ordre intern.	Presenta una estructura i un índex/llegenda entenedors i amb un ordre intern personal i creatiu, que permet evidenciar el procés d’aprenentatge que ha seguit.
Periodicitat i seguiment	Ha deixat el portafolis per l’últim moment. (no està gents al dia)	La majoria dels continguts els ha deixant pel darrer moment. (s’ha de posar les piles)	Va introduint pràcticament totes les activitats de classe de forma periòdica. (pràcticament està al dia)	Els continguts de les activitats es varen introduint en el portafolis de forma periòdica. (està al dia)
Reflexió	Cap dels punts presenten una introducció, justificació i conclusió/reflexió.	Pocs punts presenten una introducció, justificació i conclusió/reflexió.	Alguns dels punts presenten una introducció, justificació i conclusió/reflexió.	Tots els punts presenten una introducció, justificació i conclusió/reflexió.
Contingut	Inadmissible, ha cobert parcialment el contingut de manera superficial i desorganitzada i no ha inclòs evidències, reflexions.	Incomplet, ha cobert parcialment el contingut de manera superficial, però organitzada i ha inclòs evidències, reflexions.	Parcialment complet, ha cobert parcialment el contingut de manera organitzada, però manca profunditat en les reflexions.	Complet, ha cobert correctament el contingut de manera organitzada. Hi ha profunditat i reflexió.
Valoració i autoavaluació	No s’ha realitzat la valoració́ de l’assignatura.	La valoració és superficial i poc argumentat.	La valoració́ és completa i argumentada.	Ha contestat de forma completa, i argumentada a les següents qüestions: -Què és el que més m’ha costat? Perquè? -Què és el que més m’ha ajudat? Perquè? -Satisfaccions aconseguides.
Treballs grupals	No hi ha annexes ni treball grupal.	Ens els annexes adjunta una part dels treballs grupals.	Ens els annexes adjunta alguns dels treballs grupals.	Ens els annexes adjunta tots els treballs grupals.

Criteri	Punts	Nota	Qualificació
Estructura	2	8	Bona
Periodicitat i seguiment	3	9	Molt bona
Reflexió	2	8	Bona
Contingut	3	9	Molt bona
Valoració i autoavaluació	3	9	Molt bona
Treballs grupals	2	8	Bona
Total	15

CONCEPTE DE CURRÍCULUM

El concepte de currículum es pot definir com un pla o programa educatiu, prèviament organitzat, per a arribar a unes metes educatives. S’ha de tenir en compte tres nivells de concreció curricular.  

• El primer nivell, el formen l’Administració, el Ministeri d’Educació i les Comunitats Autònomes.
• El segon nivell, es centra en l’adequació del currículum a les característiques concretes  de cada centre, dels infants i al context socioecònomic i cultural. El nom que rep aquesta adequació és Projecte Curricular de Centre, PCC.  
• El tercer nivell, elaborat per l’equip docent d’acord amb el Projecte Curricular de Centre, PCC, és l’aplicació del currículum a l’aula de manera adaptada a les necessitats i característiques del grup de nenes i nens.  

Concretament en el tercer nivell curricular, el currículum queda adaptat íntegrament al grup classe. Això implica una adaptació molt concreta, ja que dintre de l’aula existeixen necessitats especials educatives molt diverses entre els alumnes. Però, sorgeix una contradicció, ja que l’encarregat/da de realitzar aquesta adaptació, si no coneix els nens i nenes que formaran el seu futur grup classe, no té cap sentit planificar l’adaptació del currículum.

LES NORMES D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE

Les normes d’organització i funcionament del centre, NOFC, pretenen ordenar la vida del centre escolar i afavorir la convivència en aquest.

Definir l’estructura organitzativa d’un centre implica delimitar-ne els òrgans de gestió i participació, els serveis que s’ofereixen, les funcions generals que tenen assignades i les relacions que hi ha entre ells. És a dir, es tracta de definir-ne l’organigrama d’un centre.

Molts alumnes es plantejen les normatives que s’imposen en els centres, en el meu cas, l’escola Bemen 3, com cada centre, conté les seves normes de funcionament.
Personalment, alguna vegada sí que he possat en dubte el funcionament i la normativa del centre, ja que com a alumne he hagut de fer un porccés d’adaptació a aquestes. Un exemple d’aquest desacord donat a les normatives a les que estava acostumada en el centre anterior en el qual havia estat va ser la inexistència de retards. Tot i així, arribo a la conlusió de què la normativa mai ha de perjudicar a l’alumnat, sinó que ha de afavorir la seva postura. Tot hi haver normatives que a primera vista semblin perjudicants pels alumnes, en realitat són normatives que el que fan és afavorir el creixement i desnebolupament dels alumnes tot i que a vegades aquestes no siguin ben aceptades i/o interioritzades.

Apliamnt el tema de les normatives d’un centre ha de quedar clara la diferenciació entre els conceptes autoritat i autoritarisme.

• L'autoritat és la facultat que té una persona per ser obeïda, basada en la confiança i el respecte cap a les persones.
• L'autoritarisme és l’absolut poder que manté una persona que no s'han guanyat l'autoritat i que pot ésser contraproduent per a les persones.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

El projecte educatiu de centre, PEC, té com a fi orientar l’activitat de cada centre, responent així a les necessitats particulars d’aquest. En definitiva el PEC és la personalitat d’un centre, ja que representa els valors d’aquest.

Aquest document dinàmic s’estructura en els següents apartats:   

• L’Anàlisi del context que respon a la pregunta on som?, i fa referència a l’entorn socioeconòmic i cultural del centre.            
• Els trets d’identitat que respon a la qüestió qui som?, en aquest apartat es fa al·lusió als valors i principis consensuats, a conductes determinades i/o a aspectes relacionats amb l’ensenyament. En definitiva, és la metodologia del centre. Dintre d’aquest apartat es troba el tracte a la diversitat i a la coeducació.         
• Els objectius de centre que respon a la qüestió què es pretén? Els objectius doncs han de ser viables, clars i corresponents amb la línia metodològica del centre.

A conseqüència de l’explicació del projecte educatiu de centre, avui a l’aula s’ha proposat un debat que tracta el tema de la coeducació, però primerament faré cinc cèntims de què és aquest concepte. S'entén com a coeducació, l’educació des de la igualtat de valors de les persones. La seva base es fonamenta en el reconeixement del potencial i individualitat de nens i nenes independentment del seu sexe. Els equips directius dels centres d’ensenyament doncs són els encarregats de promoure accions encaminades a aconseguir una educació en la igualtat i desenvolupar pràctiques coeducatives.

Un cop presentat el concepte coeducació, el debat que s’ha llençat a l’aula ha estat el tema de la depilació en les dones.  

La meva opinió doncs es centra en què el fet de veure correcte o incorrecte la depilació en una dona depèn de l’entorn que ens envolta. Però, no és només la depilació en la dona, sinó que crec que s’engloba tot el que significa ser una dona ‘’bonica, neta i refinada’’. Per alta banda, l’home, mai pot ésser refinat, ja que és nascut per a la brutalitat.

Aquesta ideologia globalitzadora, però molt real i vigent en certs projectes educatius de centre, provoca que no es dugui a terme una correcta pràctica coeducativa en els nens i nenes, i genera que aquests creixin amb desigualtat i/o superioritat respecte al sexe contrari.

En conclusió, molts centres amb aquest pensament que encara avui dia perdura en la societat, estimula la creació de futurs/es homes i dones però la base de la coeducació és crear a persones.

CONTRACTE

Avui a l’aula s’ha llençat una proposta a la professora, demamant-li flexibilitat. El motiu d’aquesta, principalment ha estat la necessitat de què ens posi a l’abast els powers points que utilitza per a donar-nos classes teòriques.

Per tant, s’ha produït una negociació entre totes les alumnes i la professora. El resultat ha estat el següent contracte que millora i s’adapta a les nostres necessitats com a grup classe. 

Jo, Miriam amb DNI 40000000F Em comprometo a participar activament de les reflexions constructives de les meves companyes a l’aula. Oferint una escolta activa durant les sessions, assistint com a mínim al 80% de les classes. Aportant els recursos necessaris per a un bon aprenentatge, amb una actitud professional adequada a l’entorn en el qual ens trobem. A canvi, jo com estudiant demano una metodologia dinàmica, un llenguatge pausat, recursos didàctics i que la professora recalqui la importància dels continguts de l'examen.

CRÍTICA CONSTRUCTIVA DEL TREBALL QUE IMPLICA ANALITZAR LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

El professional que ha de realitzar una adaptació de les necessitats educatives especials als alumnes, implica una feina fora de l'horari escolar, ja que la persona professional ha de conèixer a tots els alumnes i també ha de saber la situació de cada un pel que fa al seu entorn. Aquesta coneixença, és molt important, ja que pot ser, un alumne que mai ha tingut la necessitat de què li adaptin el currículum, està passant per una situació social, econòmica o cultural desfavorida temporal i necessita que l'educació sigui flexible i que s’adapti en aquell període de temps. Un cop l’alumne torni a tenir una estabilitat en el seu entorn o situació personal, el ritme del seu aprenentatge tornarà a ser com sempre havia estat.

A part de la falta de temps pel professional, també s’ha de dir que els professionals que treballen en els estudis obligatoris (educació primària i educació secundària) tenen els recursos necessaris per a analitzar les necessitats educatives especials que es troben dins d’una aula. Per contra però, els professionals que ha de realitzar una adaptació de les necessitats educatives especials als alumnes que cursen estudis postobligatoris, no consten dels recursos i materials necessaris. Per tant la dedicació serà més gran.

''S’AVANÇA REALMENT EN EL CONEIXEMENT, QUAN LES PERSONES FAN EL QUE EN VERITAT ELS AGRADA FER''

A continuació es mostra una cita que obre una reflexió sobre el procés de l’aprenentatge.

‘’S’avança realment en el coneixement, quan les persones fan el que en veritat els agrada fer’’ - Einsten.

En aquesta cita, es confirma que no sempre la responsabilitat de què un alumne tingui un aprenentatge complet depèn del professor, ja que poden haver-hi situacions en les quals el propi alumne no s’acabi d’adaptar a un coneixement ja sigui per què està obligat a estudiar-lo, o per què la persona ha canviat d’idea a causa d’algun factor que l’ha influenciat.

Per tant, si es vol arribar lluny en alguna cosa, essencialment t’ha d’agradar, motivar i entusiasmar.

EFECTE PIGMALIÓ

A continuació es mostra una cita que té relació amb el concepte Efecte pigmalió i l’exemple  d’un experiment que es va realitzar amb uns alumnes.

“Les expectatives dels educadors poden modificar de forma significativa el rendiment i el comportament dels alumnes’’ - Rosenthal, 1968.

A partir d’aquesta cita, l’efecte pigmalió, s’entén com a les perspectives de l’entorn / situacions que poden influenciar de manera positiva o negativa a la realització i/o resultat d’un individu. Entenem com a entorn els professors, els pares i mares i el grup d’amics.

Relacionant-ho amb l’exemple que s’ha treballat a classe, el cas d’una classe on s’aplica l’efecte pigmalió, a causa de les expectatives positives que els professors tenien cap a determinats alumnes, provoca un augment de l’autoestima, seguretat i motivació en aquests. Això, es plasma en els resultats finals.
Partint de la base de què els alumnes tenen expectatives negatives, és a dir, que no els hi agrada allò que els hi estan ensenyant, la motivació d’aquests es torna nul·la, i per tant, l’atenció dels alumnes no s’activa. Aquest fet, pot provocar un baix rendiment i per tant uns mals resultats acadèmics.
Aquestes expectatives negatives que l’alumne mostra però, són conseqüència dels professors, ja que són els encarregats de promoure de manera positiva les capacitats dels alumnes, deixant de banda les etiquetes que els puguin condicionar. Per a què això sigui possible com a professional, existeixen estratègies per a no generar desmotivacions en els alumnes, creant un clima agradable i positiu, adaptar per a cada alumne un projecte d’èxit/expectatives que siguin realistes i que permeti destacar i créixer segons les seves capacitats. Promoure un Feedback positiu, és a dir, rebre resposta per part de l’alumne per així confirmar que la informació i la metodologia emprada amb l’alumne ha estat exitosa.

Per tant, els professionals moltes vegades són els responsables d’estimular reforços positius en els seus alumnes, així com crear un clima de confiança per a què l’alumne pugui arribar a creure en ell mateix i superar-se.

Això doncs, va lligat a la idea de que som el que els altres esperen que siguem. Tot profesional que crei expectatives positives cap a un alumne aconseguirà que aquest arribi a un resultat brillant. Pel contrari, si les expectatives del professional són negatives, s’aconseguirà que l’alumne sigui un ‘’patata’’ ja que no el motivem ni esperem molt i/o res d’aquest.

Com a conclusió, explico un exemple personal de l’efecte pigmalió en la vida real. Quan jo cursava batxillerat, no se'm donava bé l'anglès. Vaig haver d'anar a recuperació al tercer trimestre per poder aprovar-la i presentar-me a la selectivitat. La meva professora va estar parlant amb mi, ja que em veia preocupada. Em va proposar exercicis per realitzar a casa per la preparació d'aquell examen, i em va dir que confiava en les meves capacitats de superar aquell examen de recuperació. Gràcies a la seva predisposició i actitud, vaig superar l'examen amb èxit.

QUÈ ÉS L'EDUCACIÓ?

La classe es va dividir en quatre grups per a representar gràficament que és per a nosaltres l’educació. Els membres del meu grup, vam esmentar el que significava l’educació per a cada una de nosaltres. A partir d’aquí, vam extreure dues reflexions, les quals van sorgir del que nosaltres consideràvem educació.

Per una part, l’educació per nosaltres és una obligació que a la vegada cohibeix els interessos de la persona, però que al final del camí d’aquesta, cada cop més, cobra llibertat. Com a resultat de les reflexions prèvies al dibuix, vam representar l’idea de que la educació era una obligació, dibuixant un llapits inacabat a la part inferior, el qual va des de la llar d’infants i s’acaba a 4rt d’ESO, per tant seria el recorregut eduicatiu que a l’hora d’obligar a la persona a estudiar unes matèries en concret, també cohibeix els seus interesos. Podem observar com el llapis es divideix en colors, que representa cada un d’ells, les matèries que ens ensenyen i que teòricament aprenem al llarg d’aquest camí. Són les matemàtiques, les llengues catalana, castellana i anglesa , socials, entre d’altres. 

Per plasmar la idea de que la educació per a nosaltres és llibertat, em dibuixat un tronc d’arbre que va acompanyat de diferents branques, aquestes són les branques que ens donen a escollir un cop s’acaben els estudis obligatoris, que correspondrien al batxillerat o cicle mitjà de qualsevol especialització. 

A la vegada, al voltant de les branques de l’arbre, hi han petits dibuixos que representen els diversos camins que una persona por escollir en l’ensenyament, ja que considerem que l’educació és dinàmica. També però, vam voler representar amb un barret de graduació que penja al final d’una de les branques, la fi d’una educació i per tant la fi de la formació necessària d’allò que una persona escolleix per desprès dedicar-se en el món laboral. 

Per concluir el que per a nosaltres significa l’educació, vam traçar dues línies de color que surten de la punta del llapis dibuixat, que plasmen la idea de que la educació, va acompanyada d’un conjunt de valors i de la manera en que cada família eduqui als seus fills.

Un altre grup, van representar el que per a elles significava l’educació amb ocells, que corresponen als factors externs que eduquen directa o indirectament a les persones.
Les arrels de l’arbre que és la infància de la persona, en la qual l’aprenentatge és molt importat ja que es fixen les bases educatives i valors de cada persona.

Seguidament, es mostra el tronc de l’arbre, que es relaciona amb l’adolescència on segueixes aprenent altres valors com el respecte, compartir, però, hi ha un forat negre que plasma aquelles coses que no agraden d’un mateix o que no t’agraden de les persones que t’envolten. Per últim, la copa de l’arbre, plasma la maduresa, i aquesta copa no està acabada ja que els membres d’aquest grup consideren que l’educació mai s’acaba per què és dinàmica.  

Un altre grup, van representar en el seu dibuix la silueta d’una persona, que projecta el que per a ella significa l’educació. Les peces que s’uneixen i que complmenten el significat d’educació per a la persona són: La interculturalitat, la família, l’escola, els amics i els mitjans de comunicació. Per tant per a elles, hi ha una sèrie de factors que clarament influeixen en l’educació d’una persona al llarg de la seva vida.

Un altre grup, la educació es basa en la interacció amb l’entorn, que no és només el que veiem sinó també són les persones que ens envolten, per això s’observa la frase de ‘’Per educar un infant es necessita tota la tribu’’. Defensen també que la educació és un procés d’evolució ja que mai s’acaba. Per altra part, els dibuixos de les persones assegudes en rotllana, que pertanyen a diferents ètnies, plasmen l’idea de que l’educació és universal i que totes les ètnies haurien de tenir el dret a la educació.

Per a concloure, personalment comparteixo la idea de tots els significats dels dibuixos presentats. Tots els significats s’assemblen molt, ja que entre totes compartim la mateixa idea d’educació, tot i existir petites diferències i matisos que són més personals.

ELS QUATRE PILARS DE L'EDUCACIÓ

L’educació s’interpreta a partir dels quatre pilars de l’educació. Aquests quatre pilars els transmet l’escola. El primer de tot és aprendre a conèixer, és a dir, adquirir els instruments per a la comprensió. Això implica exercitar l’atenció, la memòria i el pensament, en definitiva aprendre a aprendre. Un cop adquirit els conceptes, s’ha d’aprendre a fer per poder influir en el propi entorn. Això implica aplicar els coneixements adquirits anteriorment i portar-los a la pràctica. Seguidament, s’ha d’aprendre a viure junts, és a dir a cooperar i participar amb els altres, compartint i transmetent els coneixements i aprenentatges individuals per conviure en societat. Per últim, aprendre a ser, és el procés fonamental que recull les anteriors. En aquest punt, l’individu ha de poder desenvolupar la seva pròpia personalitat, augmentar l’autonomia i adquirir interdependència econòmica. 

A l’hora de reflexionar sobre la teoria dels quatre pilars de l’educació, en la meva opinió, en les escoles sí que es promouen els tres primers pilars, aprendre a conèixer, a fer i a conviure. Per contra però, crec que l’escola no dedica i no posa interès en reforçar l’últim pilar de l’educació, aprendre a ser. Crec que és el més important, ja que és l’últim pas per crear-te com a persona i per part dels professionals s’ha de proporcionar aquesta capacitat de desenvolupament de la personalitat a l’infant de manera que aquest mai sigui dependent, sinó que adquireixi independència. Un exemple on es veuen reflectits els quatre pilars de l’educació, és en la pel·lícula diarios de la calle, on la professora s’esforça per tirar endavant a un grup de nois i noies en risc d’exclusió social. Al final, aquests necessiten a la professora per seguir estudiant i aprenent, però, acaben acceptant que ella ja no pot seguir estant amb ells, i es tornen independents, en definitiva aprenen a ser.